L'”art” de les etiquetes

En els últims anys hi ha hagut un canvi sorprenent pel que fa al disseny d’etiquetes de vi. Fins fa uns pocs anys les etiquetes mantenien una línia molt clàssica, a l’estil francès: composicions tipogràfiques que incorporaven, de vegades, gravats, segells, imatges de paisatges, etc. No obstant això, a dia d’avui, entrar en una botiga de vins és com endinsar-se en un petit museu del disseny. Hem volgut reflexionar sobre els possibles factors que han provocat aquesta sobtada llibertat creativa:

  • Una forta competència entre cellers (es calcula que a Espanya ronden les 6000) que obliga els productors a la diferenciació.
  • Petites produccions de vi que impliquen tiratges d’impremta curts i, per tant, inversions no gaire quantioses. Això afavoreix la presa de decisions arriscades quant a disseny en contrast al que passa amb productes de gran consum que, per tal de no jugar-se-la, solen ser molt més convencionals.
  • Una gran troballa de màrqueting com és la cultura del vi que, a més de convidar a la recerca constant de nous matisos (i per tant al canvi constant de marques), eleva el consum d’aquest producte a un nivell intel·lectual.

El valor cultural que es dóna al vi ha acabat transferint a l’etiqueta i a l’ampolla que passen a adquirir un estatus d’objectes de culte. L’etiqueta es converteix per tant en un petit llenç on els dissenyadors podem, sempre amb vistes al mercat, treure el millor de la nostra creativitat. I en aquest context la il·lustració esdevé la nostra millor aliada.

Comparteix-nos!