La correcció en el disseny

Parlem de disseny institucional per a referir-nos a aquells projectes realitzats per organismes que despleguen una funció d’interès social. Un fet a tenir en compte en aquest tipus de projecte, sobretot quan ens referim a institucions de caràcter públic, és que el client és la pròpia ciutadania. És a dir, el client som tots els que paguem els nostres impostos. Precisament perquè el diàleg forma part de la lògica de l’administració, la implicació de la societat és un fet que no podem perdre de vista. I menys, en els temps actuals. Al moment de dissenyar hem de fer-nos càrrec de les responsabilitats que això comporta i traduir-les en mètodes i formes concretes de disseny. Passem a veure alguns exemples:

  • El disseny institucional ha de ser inclusiu, per la qual cosa s’escullen codis agradables i fàcils, susceptibles de ser acceptats per una majoria. És important no resultar mai ofensiu ni excloent per cap sector de la ciutadania.
  • Ha de ser accessible, fet que obliga, per exemple, a utilitzar mides de lletra adequades o contrasts de colors forts per a una major llegibilitat.
  • Ha de ser transparent, per la qual cosa les composicions han de ser clares i la informació ha d’estar perfectament jerarquitzada per facilitar-ne la seva comprensió i evitar que es perdin parts del missatge.
  • Ha de ser útil, de manera que, per exemple, s’evitaran elements accessoris i es discriminaran aquells suports innecessaris o poc eficaços tractant sempre de no malgastar recursos públics. En definitiva, el disseny institucional requereix d’una actitud empàtica amb la societat que es tradueix en, perquè no dir-ho, un disseny políticament correcte. 

Comparteix-nos!

FacebookTwitterPinterestShare